Cites documentals i fonts: pg. de la Plaça Major

"A penes nascuda Sabadell, ja es converteix en centre de contractacions o mercadal, on acudien gents de diversos indrets; els seus mercats que a través dels segles han arribat fins als nostres dies celebrant-se tots els dissabtes, van contribuir en gran manera a l'augment de la població; i d'això se'n fa ja esment en documents datats trenta-set anys després de la consagració de l'església de Sant Salvador, avui parroquial de Sant Feliu. En un document de l'any 1113 el bisbe Raimon de Barcelona vengué o retornà per seixanta sous d'argent a Ricard Guillem i sa muller Ermesinda, de la casa de Rahona, el castell d'aquest nom amb els seus annexos i el mercat, i amb l'església de Sant Salvador del propi mercadal, que aquell posseïa segurament per carta de gràcia." (p. 48)

"Recordin-se les preeminències que adquirí Sabadel com a vila reial. D'aquesta facultat abusà amb unes infelices i desvalgudes dones acusades de bruixes, que foren penjades en 1619 al porxo o cobert de la plaça Major. Tant poden les preocupacions dels temps en els caps ignorants! Se cita aquest procés per a demostrar fins on arribava el poder judicial de les autoritats de la vila. Ultra la pena de mort, imposava també la d'assots i mutilacions de membres. -Igual procés amb el mateix tràgic fi va tenir lloc aquell mateix any a Terrassa." (Nota 25, p. 160)

"Llocs de venda.- Pel que deixem dit d'aquells establiments es comprèn que el pavorde de Sant Salvador compartia amb altres senyors el domini de Sabadell, i, recordant que la plaça pública estava situada en terres de la pavordia, s'explica que concedís llocs de venda de carn i de comestibles en la dita plaça, amb el nom de taules o taulat, mitjançant el pagament anyal d'una lliura de cera i alguna quantitat de diner. No obstant, es conta que la pavordia estava carregada de deutes, i per a pagar-los el pavorde Bernat de Vilagranada hagué de vendre el 1293, en pública subhasta i a carta de gràcia per 9 anys, tots els censos i drets, que li valgueren 3.000 sous." (p. 52-53)

"Establiment del Payol.- Fidels els prohoms i jurats als deures de llur càrrec, procuraven introduir a la vila aquelles institucions que podien contribuir al major benestar del comú. A això va obeir la del Payol, que era un dipòsit de blat i altres grans, establert el dia 9 d'octubre de 1455 en una casa de la plaça pública. El seu objecte era comprar el gra al menor preu possible per tornar-los a vendre amb comoditat als veïns i necessitats. Aquest feliç pensament va tenir molt bon èxit, car el Payol encara existia un segle més tard en estat flòrid. Cuidava de la seva administració un encarregat o payoler i aquest càrrec requeia en una de les principals persones de la vila que prestava fiança i jurament, ajudat d'un escrivent per a portar la comptabilitat, els quals guanyaven cada un, en concepte de salari, dos sous per quartera; però els jurats assenyalaven els preus de venda per al forner i per als veïns." (p. 73)

"[...] i ara havem de fer esment de la reforma i embelliment de la Plaça pública l'any 1880. Aquesta, encara que molt gran, tenia una figura molt irregular i era enlletgida per uns edificis sortits, que han estat aterrats construint les façanes en línia, i així ha millorat la plaça en capacitat i en bellesa. També han desaparegut unes cases que estrenyien l'entrada de la plaça pel carrer del Pedregar, i així s'ha contribuït a donar major amplada al cobert o tinglado destinat a la venda de carn i peix. El paviment de la

"A la Plaça de la Constitució o del mercat, tot eren cases velles (i tant velles!). La més nova era a can Baqués, cantonada al carrer de Manresa, i lo més típic de la Plaça era el cos d'edificis que avançaven des de cal Pendiento -el ferrer de més nom que tenia Sabadell, el qual utilitzava la Plaça per a obrador- fins a cal Puigjaner. A cal Sr. Miquel, on hi hagué el primer molinet per a moldre xocolata, i on es proveïen de drogues conveïns i forasters. A continuació, hi havia cal Barinet, venedor d'arengades i bacallà. Al pis de damunt a cal Barinet hi havia la noble casa de can Mornau, on encara pot veure's l'escut enfront de la nova construcció on pertocava el cos entrant a la plaça. La Plaça, com tot Sabadell, no tenia aceres ni empedrat; hi abocaven les canals quan plovia, i, també, l'aigua de remullar el bacallà de cal Esparter, Mià, Tarrida i Barinet, amb una flaire que donava bo, i que la gent toleraven, acostumats, sense protesta." Panorama de la Plaça.- Del meu record, els porcs els mataven davant la porta de cada tenda. Les tendes per anunciar que havien mort, deixaven un tió al costat de la porta. Així ho feien a cal Tambó (carrer de la Font Nova), a ca la Senyora (carrer Creueta), a can Mià, Esparter, etc., a la Plaça. Els dies de matar porc, la fortor de pèl cremat ho empestava tot. Sort que ja estaven acostumats a pastetes negres i a tota altra mena de brutícies. [...]" (p. 47)

"La primera notícia que en tenim [del mercat de Sabadell], ens la dóna una escriptura de l'any 1111 que parla d'un camí que va al Forum Sabatelli, al Fòrum de Sabadell. Aquesta és la primera vegada que sentim el nom de la nostra ciutat. Què volia dir Fòrum? Una plaça, un camp, un espai obert tal com es necessita per a la celebració d'un mercat i vol dir la paraula catalana de Mercadal. [...] El mercadal era prop de l'església de Sant Salvador i no és arriscat suposar que ocupava els terrenys de la Plaça Major d'avui dia i una mica més i tot, potser. El mercadal va fer-se en terrenys de l'església de Sant Salvador i per això és fàcil de comprendre que aquesta exigís alguns drets per a la celebració del mercat..." " Aquest mercat va ésser estímul més fort per a la constitució definitiva del poblat de Sabadell que havia ja pres inici en el segle passat. La gent, atreta per aquell fogar de riquesa, va començar d'acudir-hi demanant terres als senyors per a bastir-hi cases o fer-hi conreus. Aquestes construccions de cases formaren aviat el nucli de Sabadell..." (p.86- 87)

"La Plaça.- L'activitat de construcció del segle [XIII] va dispersar, fins i tot, edificacions per l'espai lliure del centre de la vila. L'activitat comercial que regnava a la Plaça va fer que la Pavordia establís en ella a varis particulars, peces de terreny sobre les quals van construir-se petites barraques d'obra, anomenades taules, que servien de despatx de gèneres. Apareixen les taules, ja, en la segona meitat d'aquest segle." (p. 112)

Segle XIV: "La Plaça de Sabadell.- Lloc d'unió dels varis quarters era la Plaça, centre de la vida sabadellenca: A la seva banda de ponent, i en un grup de cases que sortien de la ratlla ( i van continuar ficant-se a la Plaça fins l'any 1879 en què foren derrocades), hi tenien el lloc l'Escrivania o Cúria o Cort i la Notaria. A la banda de Llevant sabem que hi havia les cases dels Togores i Rosseta. Part d'amunt de l'espai de la Plaça hi havia el forn de puges que presidia les taules del despatx de la carn. Aquests establiments donaven nom a la Plaça de davant forn i a la de la Carnisseria. També es parlava de la Plaça de l'Escrivania. I encara, pel repartiment dels venedors en el dia de mercat es distingia entre la Plaça del blat (després de la draperia), i la dels alls i les cebes. I per causa de l'administració dels arbitris de la Plaça, hi havia l'indret conegut per Plaça de l'Oli, que era el lloc on la Pavordia feia mesurar l'oli per tal de cobrar el dret de mesuratge que li corresponia." (p. 158)

Segle XV: "L'aspecte de la població va millorar molt amb la construcció de l'església i l'obra del municipi que va col·locar una font en cada espai lliure (la Plaça Major, la Placeta de l'Hospital i la que quedava fora del portal de Manresa) i va establir la botiga de grans o pallol en el cos de cases sortint de la Plaça Major. [...] La part S.O. de la Plaça es digué Plaça de les Gallines. L'antiga Plaça del Blat adquirí el nom de Plaça de la Draperia." (p. 182)

"La Plaça Major [...] la configurava un quadre rectangle i a cada cantó seu es dreçaven unes importants columnes amb base de ferro colat que aguantaven uns llums elèctrics, d'arc voltaic, i que feien molta patxoca. Al centre hi havia una font d'obra de rajoler, de quatre cares i força escaient. En tres dels quatre angles de la plaça, als matins, hi havien instal·lats uns carretons de servei de llet i cafè, servei que sempre va tenir favorable acolliment per part de venedors, compradors, dependents i escolars." (p. 22)

"1237. 17 Junio. [...] El horno de que se trata estaba situado en la plaza mayor, a su norte, junto al Lidonero. Véase 1425. En el documento presente sólo se dice en la plasa, pero como entonces, a más de la mayor grande y capaz, sólo havía las del pozo y de las gallinas -ambas muy pequeñas, como diremos en 1423 y 1574-, se sigue que su situación era en la primera, esto es en la mayor." (p. 64)

"1423. 3 Febrero. [...] Se menciona aquí la plaza del pozo (insinuada en 1237) y, según esto y lo que se dirá en 1425, se comprueba que estaba esa donde oy está plantado el lidonero [lledoner] de la plaza mayor; y era muy pequeña, pues que las taulas poco lugar podían dar para su extensión." (p. 119)

"1455. 9 Octubre. Se estableció en Sabadell lo que llaman payol, y era una botica de trigo y otros granos que se compraban a precio menor del corriente, para venderlos a los vecinos necesitados con la comodidad posible de precio, según las ordinaciones que para su gobierno se formaron." (p. 127)

"1553. 6 Mayo. [...] Para restablecer el mercado mandó el Concejo que en todos los Sábados, de las 9 a las 12 de la mañana, todos los cabezas de familia y, en su impedimento notable, sus mugeres, hijos o hermanos, asistiesen a la plaza mayor a vender sus mercaderías sobrantes, en pena de 3 sueldos. Se trató de este mercado en 1521 y como ahora ya era restablecimiento, parece ser más antiguo su principio; pero de aquí consta haver sido siempre en Sábado, aunque no en su tarde como es ahora." (p. 154)

"1574. 19 Setiembre. [...] Es las Escrituras de estos años se lehe que la plazuela, parte de la plaza mayor al S.O., se llamaba plazuela de las gallinas. Es enfrente las casas que oy posehe Antonio Durán y Costa. Ya se indicó en 1237 y 1557." (p. 181)

1619: "Este año fue ruidoso en la Comarca por la temosa preocupación conque los de Sabadell se encresparon contra unas mugeres presas en Caldes de Monbuy, siendo algunas naturales de nuestra villa. Todas fueron graduadas, crehidas, orpimidas, juzgadas y castigadas por Brujas a costas de este Común que no omitió diligencia, ni perdonó gasto, ya tomando de todos los caudales públicos, ya imponiendo tallas, ya tomando dineros del pallol y aun censales, para la formación y conclusión del proceso. Fue el asumpto que con mayor empeño tomó el Concejo por la inimitable formalidad y rigor con que procedió, ahorcándose algunas en el 'porxo' de nuestra plaza según se dice." (p. 40)